De pròxima aparició en FolkClub Ethnosuoni

VENIU-HI DESARMATS...

Va passar fa mil anys. Abundava la iniquitat i l’amor s’apagava. A la plana de Rosselló es van trobar Berenguer d’Elna i Oliba de Vic. Van apostar que ningú no assaltaria el seu enemic des del ponent del dissabte a sol ixent del dilluns, per respecte al sant repòs.

Bàculs, espases i bona part del poble es van reunir a Toluges: la pau començaria el vespre de dijous. Ni masos ni estables, ni camps ni bestiar, ni aquells que anessin a mercat no haurien de témer terror ni violència. I hi hauria treva durant l’Advent i la Quaresma i Pasqües. I per les festes anyals i les vigílies.

La pau s’estengué als dos vessants del Pirineu: als comtats de Girona i Barcelona i Empúries, i a Rosselló i Provença, i fins al Piemont, al peudemont dels Alps. Pa, vi i oli, ballades i tonades i cançons, flors i enramades. Amors en llibertat.

Han passat mil anys i celebrem  mil·lennis. Però ni les esglésies –hi ha guerres justes si tenen déu al seu costat- han evitat les guerres, ni els estats democràtics –que han proclamat tants drets humans- han recollit garbes de pau ni veremes d’alegria.

Aquesta colla de felibres occitans, trobadors catalans, piemontesos, valencians de ressons moros, s’han trobat per teixir una festa amb fils de tots colors, per cantar amb veus germanes, per posar roses resplendents a la punta dels fusells.

Juguen vents, cordes, percussions, sentiments i paraules. Troben, obren camins, diuen velles cançons de pau i treva amb noves lletres. De llevant i migjorn, de mestral, tramuntana i gregal, i fins al peudemont dels Alps, tensen l’arc llatí de la Mediterrània i disparen la pau com una sageta d’aigua fresca amb un plomall de foc. Diana! Veniu-hi desarmats.

JOAN SOLER I AMIGÓ